Aquesta setmana hem anellat 5 polls de xoriguer a la pedrera, des de fa uns anys hi nidifiquen dins una caixa-niu que vam col·locar a la coberta de les nostres instal·lacions.

Malgrat el transit de camions, màquines i l’activitat pròpia de la pedrera, cada any una parella de xoriguers, que no sempre ha estat la mateixa, tria aquest indret per dipositar els ous i criar els polls amb molt d’èxit. Curiosament un xoriguer nascut aquí, va ser capturat a l’aeroport del Prat i alliberat a Collsacreu (Arenys de Munt). Aquesta pràctica és habitual per evitar accidents amb els avions. Aquest mateix xoriguer es va tornar a trobar ferit a Santa Susanna, es va recuperar i es va alliberar a Berga, a partir d’aquí no s’ha tingut cap més contacte conegut amb ell.

Des de fa molt temps a la pedrera, juntament amb un ornitòleg de la zona, es fan actuacions per ajudar al desenvolupament d’espècies amenaçades com la merla blava (Monticola solitarius), el roquerol (Ptyonoprogne rupestris), la mallerenga (Cyanistes caeruleus), el duc (Bubo bubo), etc. que escullen diferents espais dintre el nostre àmbit de treball, alguns als penya-segats, altres a les mateixes estructures metàl·liques o a les caixes-niu instal·lades expressament per aquesta finalitat. Aquests fets demostren que la nostra activitat no és tant perjudicial per el medi com a vegades s’insinua.

Les aus nidifiquen a l’interior de la pedrera perquè s’hi troben a gust, altres hi venen a buscar aliment, o a buscar materials per a la construcció dels seus nius, de fet la nosaltres fabriquem i comercialitzem materials per a la construcció sense diferenciar si són per humans o per les aus. Bromes a part, el balanç que hom pot fer per tot plegat és molt positiu, de manera que esperem que aquestes poblacions es consolidin i que en un futur, encara més espècies retornin cada any a nidificar a la pedrera.